Els metalls no fèrrics es refereixen a tots els metalls que no siguin el ferro, el crom i el manganès. El 1958, la Xina va classificar el ferro, el crom i el manganès com a metalls ferrosos i 64 altres metalls com a metalls no fèrrics. Aquests 64 metalls no fèrrics inclouen: alumini, magnesi, potassi, sodi, calci, estronci, bari, coure, plom, zinc, estany, cobalt, níquel, antimoni, mercuri, cadmi, bismut, or, plata, platí, ruteni, rodi, pal·ladi, osmi, rubli, iridi, lithium titani, zirconi, hafni, vanadi, niobi, tàntal, tungstè, molibdè, gal·li, indi, tal·li, germani, reni, lantà, ceri, praseodimi, neodimi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosio, erbiumholbium, erbium luteci, escandi, ittri, silici, bor, seleni, tel·li, arsènic i tori. Els aliatges no fèrrics generalment tenen una major resistència i duresa que els metalls purs, una major resistència elèctrica i coeficients de resistència de temperatura més baixos, donant lloc a excel·lents propietats mecàniques globals. Els aliatges no fèrrics d'ús habitual inclouen aliatges d'alumini, aliatges de coure, aliatges de magnesi, aliatges de níquel, aliatges d'estany, aliatges de tàntal, aliatges de titani, aliatges de zinc, aliatges de molibdè i aliatges de zirconi.
A causa de la seva importància en la indústria moderna, els metalls rars de vegades es separen dels metalls no fèrrics i es classifiquen com una categoria separada. Aquests metalls es troben ara al costat dels metalls ferrosos i no fèrrics com les tres grans categories de metalls.
